Entrades populars

diumenge, 21 de juliol de 2013

Nico Roig - La Gamba, dones macabres, i Autobús buit

Ja no sé si puc més
o si aquest petit més que puc
val la pena.

Em sento
com una gamba,
com una gamba
que han tret del mar

I ella és un vaixell industrial
que m'ha congelat
recent pescada
després de fer-me pensar
que allò era un creuer
i que ens anàvem de viatge.



Tan maca que semblava, tan dolça,
i resulta que només s'esperava
en un jardinet de coralls
i darrera el jardí
una reixa gegant amagada.

Em sento
com una gamba,
com una gamba
que han tret del mar

I veient que em té ben atrapat
em pregunbto què he fet,
això no és el què jo m'esperava.

Mai he necessitat o demanat
que ningú em vingui a salvar
de la soledat, amb lo bé que hi estaba.

Per moments crec que tot pot canviar
però la realitat sembla ser tota una altra
in només sóc una gambla
dins d'una bossa al congelador d'algú
que ha marxat de vacances
i començo a sentir
la pudor de peix torturat
pescat, congelat, podrit i llençat.

I no em suposa cap mena de consol
saber que en té d'altres com jo,
esperant la gran mariscada,
il·lusos ultra congelats
que ni ens hem enterat
que fa temps que ha passat
la date en què caducàvem.

Em sento
com una gamba,
com una gamba
que han tret del mar

Amb ella em sento
com una gamba
víctima i mascota
d'una ment retorçada.

Ja no sé què fer,
no sé si puc més,
o si aquest petit més que puc
només serviría per intoxicar-la.


Una altra cançó molt bona són les dones macabres


una altra versió de les dones macabres


i super dolç Autobús buit




Moltes gràcies Nico!!!
M'ha agradat moltíssim el concert als vespres de la UB.
(La gamba - el clip és d'aquest concert del 9 de juliol de 2013)

I moltes gràcies per fer-me saber que tu també ets estrambòtic...

Així que us presento avui mateix música estrambótica d'un noi prou simpàtic i estrambòtic ;-)

La noia estrambòtica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada