Entrades populars

dilluns, 18 d’agost de 2014

Piqueu les orelles: No emprenyeu el comissari! de Ferran Torrent

Ferran Torrent (nascut l'any 1951 a Sedaví, València) per a mi és un dels grans autors de la novel·la negra i també de la novel·la de transició a Catalunya. Encara que no m'agraden tant els seus últims llibres crec que té un potencial molt gran i sol emprar una màgia literària amb la qual ha enriquit l'ambient de literatura catalana moltíssim. En una entrada anterior vaig fer una ressenya sobre "Un negre amb saxo". Però de fet és aquest llibre, No Emprenyeu el comissari, amb què va sortir a l'escena literària i amb què començava tot. Torrent era un autor desconegut. Tenia 33 anys quan el llibre va sortir l'any 1984. Era el seu primer llibre a part d'una col·laboració amb un altre autor. No emprenyeu el comissari és el punt de partida, on surten per primer cop els personatges idiosincràtics i de vegades delirants, el detectiu Butxana i el periodista Barrera.

Butxana té uns característics molt amables, entre ells que realment odia ser policia, o dit d'una altra manera, és al·lèrgic a la policia. A més, és molt magnànim, no delata mai un delinqüent i protegeix els delinqüents com un arcàngel. Butxana de debò fa tot el que és suposadament fals o incorrecte. A més, coneix a tothom en el submón valencià i bàsicament fa el que li dóna la gana. La seva subversivitat i la impossibilitat d'anar més tradicional és un element que el fa molt simpàtic. És un heroi i alhora un anti-heroi, depenent de quina perspectiva es veu. Butxana és quasi proverbialment la rosa que creix sobre un munt de merda.

Aquest cop la història va sobre un cambrer Fede (Frederic) que té un germà gegantí i esquizofrènic, "un guillat molt particular, un esquizofrènic videomaniàtic", qui li fa molta por i per tant en Fede es veu obligat a fer-li content com sigui. Doncs, decideix d'espavilar-se i tornar-se criminal i cometre un robatori per poder comprar un aparell de vídeo, el qual vol el seu germà. Lamentablement però fortuna de vegades és una dama molt cruel. A Fede, lladre molt inexpert, li ha tocat forçar la porta d'una vila luxosa d'algú que es veu molt emprenyat per aquest acte d'amor fraternal. La vila pertany a comissari Garcia, un home força rígid, irascible i molt digne de l'antic règim.

Garcia és aquell comissari emprenyat, la víctima del robatori. És aquí d'on surten els problemes principals. Garcia qui veu a si mateix ridiculitzat públicament com és la víctima d'un robatori, i per tant encarrega el detectiu Butxana el cas, tot a contracor, perquè aquest detectiu el treu de polleguera i realment no li cau gens bé.

Torrent explora el submón de la ciutat València i els suburbis a palpantes, de vegades a empentes i rodolons. Detectiu Butxana ens guia per un laberint de corrupció, xoriços, prostitutes, criminals ineptes, i policias més ineptes, personatges de poca volada i també fa unes observacions tan acerbes que el lector ha d'admetre "Recollons! És així la vida, la més puta!".

La combinació de detectiu Butxana i periodista va ser el mètode vencedor per Torrent, en total va escriure vuit llibres amb aquests personatges de l'any 1984 fins a l'any 2000 / 2008:
No emprenyeu el comissari,
Penja els guants,
Un negre amb saxo,
Cavall i rei,
L'any de l'embotit,
Semental, estimat Butxana,
Cambres d'acer inoxidable,
Només socis.

En Fede no és gaire aventurer, no comptant el germà esquizofrènic de gairebé 2 metres que li pressiona un i un altre cop per aquest aparell de vídeo. Fede, un home bastant trànquil, decideix de fer un volt amb la seva vida i vol tornar criminal per complaure els requeriments del seu germà esquizofrènic. La trama inclou totes les bogeries que han de ser expectades d'un llibre negre també remullat d'un humor negre i arrelat dins una època molt d'abans dels anys vuitanta, o per dir-ho més clar: els anys de la dictadura de Franco i els anys postfranquistes.

La veritat és que mentre estava llegint "Comissari" m'havia demanat uns cops si el germà és un símbol, i qui representa? Qui és el germà esquizofrènic sinó la forma xifrada de retratar un dictador boig i desmoralitzat d'un règim sense escrúpols i sense límits. És aquell germà gegantí l'Estat d'Espanya que l'escanya Catalunya per rebre el que vol? Potser aquell llibre no és tan polític però almenys es pot entreveure que uns personatges són arquetipus d'una opressió i d'una esclavitud de què Fede no pot alliberar-se per si mateix.

Molts cops he rigut bastant fort per les escenes totalment boges que el llibre presenta però realment no és cap llibre còmic.

Potser aquell humor és molt típic d'aquella època però és un humor sardònic, acerb i de vegades cruel que fa veure les malalties d'una societat que es creu democràtica, però encara no ho és.



Torrent retrata València en plena època de transició i reflexiona aquells rituals de poder, estructures rígides jeràrquiques i inapel·lables. La corrupció s'estèn a tot i a tothom. Però aplicat a un detectiu que és al·lèrgic a la policia, aquest humor i també el trencament de les regles no és necessàriament una cosa dolenta, o cosa que sempre fa mal. Butxana amb la seva subversió simbolitza un raig d'esperança, un home que no es trenca. Doncs, és un personatge derivat d'un Robin Hood i un home que juga el sistema amb tot el que li queda al seu abast.

El que més m'ha emocionat és aquest diàleg entre Butxana i Fede quan Butxana diu a Fede que no el delatarà, cosa que Fede responia amb aquells mots:

- I tu, i el teu treball?
- Per mi no et preocupes, de cara a la bòfia estic més desprestigiat que la pesseta.
- No, no puc acceptar-ho, ja m'has fet un gran favor, açò és massa.
- Escolta'm Fede, si et dic que pots quedar-te el rellotge és perquè tinc la seguretat de poder entabanar el Garcia. Ell prefereix mil vegades abans el secreter, és un record de família - Butxana exhaurí el cafè-. Però m'has de prometre una cosa.
- Quina?
- Que no entres al món de delinqüència, és molt complicat, i més si portes una doble vida. És un ambient molt fotut, o estàs dins o fora, però les dues coses no. Fes-me cas, sóc un especialista en la matèria. Mira, saps per què t'he trobat tan prompte? T'ho diré: per la teua inexperiència. En primer lloc, abans de robar, has de saber que pots col·locar el material en un magatzemista de confiança. En segon lloc, actuant en solitari, tens totes les de perdre. El perit a què has anat és molt fàcil que un dia t'envie un pispa per a robar-te, et va calar de seguida, no li portares el material desmuntat per peces i, a més, acceptares un preu ridícul. Precisament per això, perquè anaves amb un càlcul premeditat, només els diners que et feien falta. Un pispa no actua així, perquè defensa el seu treball. Però bé, no et preocupis pel perit, jo li faré una visita. Et presentaré un parell d'amics que et collocaran l'Omega, i a bon preu.
- Per què fas açò per a mi?
- no ho sé, de vegades pense que sóc de la Benefuciència. En fi..., és molt llarg d'explicar.

De fet, aquesta escena va més enllà però seria massa copiar-la. Per a mi, serveix a mostrar l'instinct de Butxana i també la seva magnàminitat que el fa tan especial com a detectiu, però també la seva perspicàcia pel que fa a la humanitat.

El que més m'agrada del Torrent dels anys vuitanta i noranta és que empra mots senzills per fer entendre un contingut bastant complex. I aconsegueix fent-ho així que els personatges li queden rodons i ben dibuixats i versemblants.

Un últim aspecte sobre el títol magistral: No emprenyeu el comissari! bàsicament és un títol genial perquè ho diu tot i alhora res. El lector immediatament sap que es tracta d'un llibre negre però també que n'hi ha un comissari irascible i que fos millor si no l'emprenyem. Doncs, a qui es dirigí aquest avís? Al lladre diria jo, però igualment si no més al detectiu perquè és Butxana qui n'és capaç, és a dir emprenyar el comissari.

Resumint he de dir que el títol "Emprenyeu el comissari" és un llibre molt recomanable, intel·ligent i modern encara que ja fa 30 anys. Alguns aspectes, per exemple de la corrupció, i de la tendència de fer desaparèixer els errors semblen ser immortals. I gràcies a un nou règim de xoriços tenim una renaixença de lladres que ens governen.

Piqueu les orelles: No Emprenyeu el comissari!

7 comentaris:

  1. Molt bon article. Torrent va aconseguir, entre d'altres coses, crear un argot del subsòl que no acabava de rutllar en català. En valencià funciona molt més bé, perquè el dialecte valencià posseeix una sèrie de característiques pròpies, entre les quals la flexibilitat i la manca de prejudicis en els registres més col·loquials. En valencià hi ha una llarguíssima tradició, de segles, pel que fa a aquest humor irònic i paròdic que utilitza Torrent. Des d'aquest punt de vista, ell s'hi inscriu plenament. Bernat i Baldoví, Carles Ros, Escalante, Lluís de Galiana, etc. a més d'un munt d'autors i col·loquiers anònims que han fet les delícies dels valencians durant segles. Ara seria llarg parlar de tot això aquí. Però aquest tema inclou la desinhibició tan valenciana en relació amb el sexe, la obscenitat, l'escatologia, etc.
    Des d'un altre punt de vista, Torrent mai no ha abjurat de la seva ideològica d'esquerres i antifranquista. Queda palesa en la seva narrativa negra, però també en la periodística o en la memorialística. El cas és que ell crea uns antiherois (no només Butxana i Barrera, sinó tota la colla de personatges marginals que els acompanyen, travestis inclosos) que representen el bé (malgrat els petits delictes sense importància) enfront del gran mal, que prové de l'Estat. La bòfia també queda ridiculitzada, però amb un cert "carinyo". Garcia i el seus ajudants també són bona gent en el fons, perquè, fet i fet, manen poc. Tots plegats són víctimes del totalitarisme de la dictadura i de la primera transició. Desgraciadets.
    Reflectir la València que ningú no reflecteix és una de les fites de Ferran Torrent. Els baixos fons, la marginació, la pobresa, la misèria.
    Les nombroses referències a la realitat del moment de l'escriptura que col·loca Torrent en la seva ficció serveixen clarament de suport per palesar sens cap mena de dubte allò que vol transmetre.
    Torrent va seguir l'estela de Vázquez Montalbán amb Barcelona en el sentit de ser un cronista directe de la València de la Transició.
    Genial.

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies, Anna-Maria! :) Crec és aquesta ideologia que sempre es entreveu que fa els seus llibres molt diferents. Moltes gràcies per tots aquests aspectes llingüístics interessantíssims sobre el valencià. És com dius. El valencià sembla riquíssim en expressions molt escatològiques i formades de l'argot. En aquest sentit s'assembla molt a l'eivissenc diria jo... ;) Moltes gràcies també per aquests noms d'autors. Així començo llegir més novel·les negres i de la transició.
    Gràcies i una abraçada molt forta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no. Aquests noms no són d'autor de novel·la negra, sinó d'autors valencians del XVII, XVIII i XIX que s'inscriuen dins d'aquesta tradició de l'humor, l'escatologia, el lèxic obscè i bromista, etc. El mateix que segueix Ferran Torrent i que és tan valencià.
      Si vols llegir autors valencians negres actuals has de buscar Juli Alandes, Xavier Aliaga, Vicent Usó...

      Elimina
    2. Hola Anna,
      Caram! Aquesta resposta és de l'any passat.M'he parat en sec quan l'havia vist. Gràcies per donar-me tots aquests consells. Si no et vaig contestar hi ha segur una explicació lògica, però no te'n pensis que volia passar de ti. M'he apuntat els autors, i els m'ho miraré quan tingui un forat. Tens un títol que em recomanaries per començar?
      Abraçada
      Chryssula

      Elimina
  3. La primera impressió és aquella sensació agradable de no haver dde parlar d'un llibre acabat de sortir del forn, empès per les presses de les editorials que de seguida creen patums a les taules de redacció dels diaris (amb la mateixa celeritat que les colguen). Fa bo poder reflexionar tranquil·lament sobre un text que ja gairebé té trenta anys (és vell, per això, o encara no?
    La carrera de Ferran Torrent, com ja h estat dit, té dues parts que necessàriment no estan separades en el temps. La primera, lligada a la novel·la negra i a la ciutat de València, que lliga amb el seu propi personatge irreverent, simpàtic i una mica il·luminat (que ha conreat des els mèdia, col·laborant a Catalunya Ràdio i ara Rac1 o venent vins amb Empar Moliner a Tv3, per exemple). Segonament, i lligat en una operació editoral que el va portar a Columna (amb un premi Sant Jordi pel mig, diguem que "polèmic"), el trànsit a una narrativa més autobiogràfica en la qual aquell personatge al qual feia referència no hi lliga massa però que ha estat un pas endavant en la seva carrera --cosa que no implica que siga necessàriament positiu.
    Tampoc tinc clar què en quedarà de Torrent, d'ací a 30 anys, quan el personatge haja desaparegut. Segurament quedaran les novel·les. I les novel·les de Torrent són, per sobre e tot, de molt bon llegir. Torrent ha aconseguit lectors tant entre les persones atretes per la novel·la negra en general com per les que s'interesen pel més rellevant de la literatura catalana (axò no és cap novetat, porà argüir la professora Villalonga: Pedrolo, Tasis, primer; Oliver, Arizeta, després; i no fa tant, Joan Lluís-lluís, van en aquesta línia).
    Veig que m'allargo --i encara no he fet cap consideracio obre el llibre, he, he. Per tant, de moment, ho deixo aquí. Encaboriat per la idea de si un llibre publcat fa 30 anys és vell o és un clàssic. o el que és pitjor: si el que realment és vell, ací, sóc jo .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola David! Quina entrada més maca! Gràcies i moltes, primer de tot. Uf! La veritat és que em cansa una mica veure que les ressenyes sempre es concentren en llibres recentment publicats. A veure, per diferenciar això. No vull dir que les noves publicacions no m'interessin o no voldria llegir-les. Però amb aquest bloc tinc una altra perspectiva, i una altra tasca. Tinc tants llibres sobre què vull escriure i parlar, que són temes o autors que m'agraden. Doncs, he de dir, és clar, és sempre una qüestió de tria. Aquest bloc és una mica el meu laboratori. O sigui un despatx on puc experimentar. I això ipso facto és molt personal. No em sent impulsada o pitjor encara obligada de seguir totes novetats dels llibres que hi ha al mercat perquè en aquest sentit sóc molt "old school". Primer de tot vull investigar els temes, i els autors que m'interessen i després m'ho mir el què més hi ha.

      En el cas de Torrent, he d'afegir, que aquest autor m'havia fascinat des del principi. Tothom el coneix, els seus llibres i tothom en parla, A més era també un autor, que m'havia buscat perquè com que ja saps, m'interessen també els llibres amb un toc policíaca dins.

      No pateixis! Bons llibres mai són vells, són clàssics! Com els cotxes. O més ben dit: són vintage!!! dit amb una burla al llenguatge dels hipsters... Vintage... ;)

      I nosaltres? Som uns 40 anys, i què? Un amic fa poc em va dir, els 40 siguin els 30 d'avui. I si som vells, som una mica vetusts... I tant em fa. Collons, no és la fi del món ;) :p

      Elimina
    2. Hola David! Quina entrada més maca! Gràcies i moltes, primer de tot. Uf! La veritat és que em cansa una mica veure que les ressenyes sempre es concentren en llibres recentment publicats. A veure, per diferenciar això. No vull dir que les noves publicacions no m'interessin o no voldria llegir-les. Però amb aquest bloc tinc una altra perspectiva, i una altra tasca. Tinc tants llibres sobre què vull escriure i parlar, que són temes o autors que m'agraden. Doncs, he de dir, és clar, és sempre una qüestió de tria. Aquest bloc és una mica el meu laboratori. O sigui un despatx on puc experimentar. I això ipso facto és molt personal. No em sent impulsada o pitjor encara obligada de seguir totes novetats dels llibres que hi ha al mercat perquè en aquest sentit sóc molt "old school". Primer de tot vull investigar els temes, i els autors que m'interessen i després m'ho mir el què més hi ha.

      En el cas de Torrent, he d'afegir, que aquest autor m'havia fascinat des del principi. Tothom el coneix, els seus llibres i tothom en parla, A més era també un autor, que m'havia buscat perquè com que ja saps, m'interessen també els llibres amb un toc policíaca dins.

      No pateixis! Bons llibres mai són vells, són clàssics! Com els cotxes. O més ben dit: són vintage!!! dit amb una burla al llenguatge dels hipsters... Vintage... ;)

      I nosaltres? Som uns 40 anys, i què? Un amic fa poc em va dir, els 40 siguin els 30 d'avui. I si som vells, som una mica vetusts... I tant em fa. Collons, no és la fi del món ;) :p

      Elimina