Entrades populars

dissabte, 25 de novembre de 2017

les raons sense raó



He pensat avui per què cony em costava tant de reprendre el fil d'aquest blog que sempre em donava tantíssim plaer... i tantíssima satisfacció amb el pensament de poder expressar-me en un idioma que és l'idioma que m'agrada i amb què m'identific, i que al cap i a la fi és meu. La veu se'm feia ronca.

Doncs, a poc a poc m'estic apropant un altre cop a la meva vida...
El que queda d'una vida que ara em sembla quasi com dins un somni... quasi com la vida d'un altre.
És molt estrany... és un sentiment de dissociació...

De debò, de vegades tinc aquesta sensació com una persona que fa busseig. Aquest moment quan obres els ulls sota l'aigua, i et sents mil·les i mil·les fora del mon. Et sents així com si fos una altra galaxia.

Bé, doncs, això passa quan et passa la cosa que em va passar.
Estava sota l'aigua, sense l'air per respirar, i amb només un desig... volia prendre una mica de l'aire i respirar fondo i percebre el sol per damunt la pell. Doncs, els mesos des de Desembre 2015 fins ara m'han fet madurar i m'han fet entendre que no existeix l'amor... No hi ha, ni gens ni mica. Només hi ha una crueltat imensa i gent que et dona copetes a l'esquena així com per a dir-te "No passa res"... però escolta, sí, clar, passen coses... passen coses terribles i coses irrevocables.

Crec que aquests 2 anys m'han fet entendre el que és l'eternitat, i el dolor, anxietat i l'odi. I també per què hi ha gent qui mai volen tener parella. Mai, mai, mai... perquè saben bé la caiguda podria ser terrible.

Ja ho sé. Sóc un agnòstic de l'amor.


Però més enllà del dolor hi ha esperança... Hi ha la bona notícia que vaig sobreviure.

Encara hi ha coses per aclarar. Coses que no tenen res a veure amb justícia, res a veure amb l'amor que algú pretenia de tener cap a un altre. No, no hi ha amor. Només existeix aquest sentiment de que estic sota l'aigua. Sota l'aigua. I si l'aigua està, tinc l'idea de què possiblement no he d'escoltar més mentides podrides, no he d'escoltar més acusacions tòxiques, no he de defendre'm contra una paret de l'odi i de mentides.

Doncs, he après una cosa.

Mai mai mai has de pensar que qualsevol moment no et podria passar res.

Tot pot passar... tot... i en qualsevol moment.

Altra cosa que vaig aprendre ... és ... que encara que no t'ho pensis la vida continua.

D'una manera rara. D'una manera gairebé tossuda i gairebé impossible. Amb un somriure d'un noi tossut que sagna de la boca, i del nas després d'una batalla desigual... i doncs, de totes formes... no es rendeix.

No es rendeix mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada